14 de març del 2011

José Saramago

Azinhaga, 1922 – Tías, 2010



Va publicar la seva primera novel•la, Tierra de pecado, l’any 1947 i, malgrat l'acceptació de la crítica, va decidir passar més de vint anys sense tornar a publicar. El seu retorn a la literatura es va demorar fins a finals de la dècada dels seixanta, quan va publicar dos llibres de poesia: Los poemas posibles i Probablemente alegría. El 1977 va publicar Manual de pintura y caligrafía (1977) i Levantado del suelo (1980) que el van acreditar com un autor d'indiscutible originalitat per la seva controvertida visió de la història i de la cultura. La celebritat i el reconeixement internacional van arribar el 1982 amb l'aparició de la seva llegendària novel•la Memorial del convento. El treball narratiu de Saramago ha gaudit des de llavors d'una admiració il•limitada, que es va anar confirmant amb cada nou treball: El año de la muerte de Ricardo Reis (1984), La balsa de piedra (1986), Historia del cerco de Lisboa (1989), El Evangelio según Jesucristo (1991), Viaje a Portugal (1995), Ensayo sobre la ceguera (1996), Todos los nombres (1999), La caverna (2001), El hombre duplicado (2003), Las intermitencias de la muerte (2005), El viaje del elefante (2008) y Caín (2009). L’any 1998 va guanyar el premi Nobel de Literatura.

0 informes: