Gianni Rodari

Omegna, 1920 - Roma, 1980



«Jo espero que aquestes pàgines puguin ser igualment útils a qui creu que la imaginació ocupi un lloc en l'educació; a qui coneix el valor d'alliberament que pot tenir la paraula. “L'ús total de la paraula per tots” em sembla un bon lema, de bonic so democràtic. No perquè tots siguin artistes, sinó perquè ningú sigui esclau». Aquest paràgraf escrit per Gianni Rodari en el pròleg de Gramàtica de la Fantasia, sembla vertebrar la filosofia de tota la seva obra. Crític i compromès, l'autor italià va arribar a la literatura infantil a través del periodisme, la qual cosa va influir gratament en la seva escriptura.

Gianni Rodari va néixer en el si d'una família de forners. Als nou anys va anar a viure amb una de les seves ties i va estar en un seminari fins als 14. Més tard, gràcies a una beca, va poder concloure els seus estudis i treballar com a docent. Ja d'adult es va afiliar al Partit Comunista italià i va participar de la resistència civil contra el règim de Mussolini. Després de la Segona Guerra Mundial va començar amb la seva labor periodística. Va ser director del diari L’Ordine Nuovo, i més tard, el 1947, va treballar en L’Unità de Milà. L’any 1950 es mudaria a Roma per dirigir el setmanari per a nens Pionere.

La seva obra per a la infància es caracteritza per estar dotada d'un gran sentit de l'humor, alta fantasia i una visió crítica de la realitat. Entre els seus llibres més coneguts es troben Contes per telèfon, Contes per Jugar, Contes escrits a màquina, Gramàtica de la Fantsía i Tonino l'invisible. En 1970 va rebre el màxim guardó que pot atorgar-se a qui escriu per a nens: el premi Andersen.

Sempre va voler ser músic. I potser ho va aconseguir d'una forma tan poc convencional com la seva manera de fer literatura. Va compondre paraules, històries plenes de ritme i assajos que van ser autèntics allegros per a l'educació.