Eduardo Galeano

Montevideo, 1940



Es va iniciar en l'ofici periodístic publicant dibuixos i cròniques al setmanari El Sol. Va ser redactor en cap del setmanari Marcha i director del diari Época. Des de principis de 1973, durant els anys de la dictadura militar uruguaiana, va estar exiliat a l'Argentina –on va fundar la revista Crisis– i a la costa catalana. Als inicis de 1985 va tornar a Montevideo. Traduïts a nombroses llengües, els seus llibres recullen les veus de l'ànima i del carrer i ofereixen una síntesi de la realitat i de la seva memòria. El 1975 i el 1978 va ser distingit amb el premi Casa de las Américas. El 1986, la seva trilogia Memoria del fuego va obtenir el premi del Ministeri de Cultura de l'Uruguai i el 1989 l'American Book Award de la Universitat de Washington. El 1993 va ser el primer escriptor guardonat amb el premi Aloa, creat pels editors de Dinamarca, i amb el Cultural Freedom Prize, atorgat per la Fundació Lannan.

Títols publicats:
Història de la resurrecció del papagai