Del 9 al 18 de septiembre

Del 9 al 18 de septiembre

José Saramago

Manuel Estrada (Ilustraciones)




Azinhaga, 1922 – Tías, 2010
Va publicar la seva primera novel•la, Tierra de pecado, l’any 1947 i, malgrat l'acceptació de la crítica, va decidir passar més de vint anys sense tornar a publicar. El seu retorn a la literatura es va demorar fins a finals de la dècada dels seixanta, quan va publicar dos llibres de poesia: Los poemas posibles i Probablemente alegría. El 1977 va publicar Manual de pintura y caligrafía (1977) i Levantado del suelo (1980) que el van acreditar com un autor d'indiscutible originalitat per la seva controvertida visió de la història i de la cultura. La celebritat i el reconeixement internacional van arribar el 1982 amb l'aparició de la seva llegendària novel•la Memorial del convento. El treball narratiu de Saramago ha gaudit des de llavors d'una admiració il•limitada, que es va anar confirmant amb cada nou treball: El año de la muerte de Ricardo Reis (1984), La balsa de piedra (1986), Historia del cerco de Lisboa (1989), El Evangelio según Jesucristo (1991), Viaje a Portugal (1995), Ensayo sobre la ceguera (1996), Todos los nombres (1999), La caverna (2001), El hombre duplicado (2003), Las intermitencias de la muerte (2005), El viaje del elefante (2008) y Caín (2009). L’any 1998 va guanyar el premi Nobel de Literatura.
Madrid, 1953
President de l'Associació de Dissenyadors de Madrid i autor de nombroses imatges corporatives, com per exemple la del premi Cervantes o l'Organització d'Estats Americans, Manuel Estrada és un dels artistes gràfics més destacats de l’actualitat. En l'àmbit del disseny editorial ha estat el responsable de la Biblioteca José Saramago i la Biblioteca Mario Vargas Llosa per a l’Editorial Alfaguara, així com també de nombroses sèries publicades per El País, Planeta, Anaya i la Real Academia Española. Ha dirigit cursos i ofert conferències en l'Instituto Europeo di Design, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, l'Escola Parson de Altos de Chavón, la Universitat de Lima, l'Escola Nacional d'Arts Plàstiques de Mèxic i la Universitat de Tampico. L’any 2008 va ser jurat dels premis de la Fira Internacional del Llibre Infantil de Bolonya; actualment integra el Consell Superior d'Ensenyaments Artístics i és president executiu del Comitè Assessor de la Biennal Iberoamericana de Disseny. Ha obtingut importants premis, com per exemple el LAUS, el premi de l'Associació Espanyola de Professionals del Disseny i un diploma de l’Art Directors Club of Europe.
Publicat per
ZR
0
informes
Etiquetes: Ilustrador, José Saramago. El silenci de l'aigua, Manuel Estrada
Seung-yeoun Moon
Suzy Lee (Il·lustracions)
Traducció: Inés Yoo



ISBN: 978-84-92412-78-5 / Català: 978-84-92412-79-2
Reportaje
Gianni Rodari

Alessandro Sanna (Il·lustracions)





Omegna, 1920 - Roma, 1980
«Jo espero que aquestes pàgines puguin ser igualment útils a qui creu que la imaginació ocupi un lloc en l'educació; a qui coneix el valor d'alliberament que pot tenir la paraula. “L'ús total de la paraula per tots” em sembla un bon lema, de bonic so democràtic. No perquè tots siguin artistes, sinó perquè ningú sigui esclau». Aquest paràgraf escrit per Gianni Rodari en el pròleg de Gramàtica de la Fantasia, sembla vertebrar la filosofia de tota la seva obra. Crític i compromès, l'autor italià va arribar a la literatura infantil a través del periodisme, la qual cosa va influir gratament en la seva escriptura.
Gianni Rodari va néixer en el si d'una família de forners. Als nou anys va anar a viure amb una de les seves ties i va estar en un seminari fins als 14. Més tard, gràcies a una beca, va poder concloure els seus estudis i treballar com a docent. Ja d'adult es va afiliar al Partit Comunista italià i va participar de la resistència civil contra el règim de Mussolini. Després de la Segona Guerra Mundial va començar amb la seva labor periodística. Va ser director del diari L’Ordine Nuovo, i més tard, el 1947, va treballar en L’Unità de Milà. L’any 1950 es mudaria a Roma per dirigir el setmanari per a nens Pionere.
La seva obra per a la infància es caracteritza per estar dotada d'un gran sentit de l'humor, alta fantasia i una visió crítica de la realitat. Entre els seus llibres més coneguts es troben Contes per telèfon, Contes per Jugar, Contes escrits a màquina, Gramàtica de la Fantsía i Tonino l'invisible. En 1970 va rebre el màxim guardó que pot atorgar-se a qui escriu per a nens: el premi Andersen.
Sempre va voler ser músic. I potser ho va aconseguir d'una forma tan poc convencional com la seva manera de fer literatura. Va compondre paraules, històries plenes de ritme i assajos que van ser autèntics allegros per a l'educació.
Aleksandra Mizielinska

Daniel Mizielinski (Ilustraciones)





Publicat per
ZR
0
informes
Etiquetes: ¿Quién come a quién?, Aleksandra Mizielinska, Daniel Mizielinski




Kiel, Alemanya 1972
Va fer estudis d’Art a l’Escola Superior de Ciències Aplicades d’Hamburg. El seu primer llibre va ser el treball de fi de carrera: Era fosc i sospitosament tranquil, publicat per l’editorial Atlantis el 2005 i per Libros del Zorro Rojo el 2007, fou recompensat a Alemanya amb el Premi Lesepeter i amb el segon Premi de la Fundació Troisdorf al millor àlbum infantil; a Espanya, amb el Premi Visual Daniel Gil al millor il·lustrador i a Eslovàquia amb el Gran Premi Internacional de la Bienal de Bratislava. Aquest darrer suposà la primera distinció al debut literari d’un autor. El jurat de l’esmentat certamen va justificar el reconeixement per entendre que «Einar Turkowski, a més de demostrar una vasta professionalitat en la seva feina com a il·lustrador donada la seva especial manera d'explicar històries, obre nous camins en la literatura. Les seves il·lustracions són una invitació perquè el lector s'endinsi en els originals móns que ell crea, plens de màgia i de poesia. Els seus magistrals dibuixos en blanc i negre destil·len humor, sensibilitat, ingeni i fins i tot “color”. I, malgrat que per concedir aquest guardó ens atenim només als originals que rebem, hem quedat profundament complaguts en constatar que a la perfecció del seu art s'afegia una immillorable qualitat d'impressió». Amb Una llum diminuta sorgí del no-res, Einar Turkowski prossegueix el camí iniciat per aquell llibre memorable.
Títols publicats:
Era fosc i sospitosament tranquil
Una llum diminuta sorgí del no-res
Publicat per
ZR
0
informes
Etiquetes: Einar Turkowski, Era fosc i sospitosament tranquil, Ilustrador, Una llum diminuta sorgí del no-res
Tamio Koshino

Jun Takabatake (Ilustraciones)









Jacob i Wilhelm Grimm

Lorenzo Mattotti (Il·lustracions)



